Com a conclusió, comento que el fet d’haver realitzat aquesta activitat després d’un procés de reflexió dut a terme al llarg del semestre sobre la relació CTS i educació i sobre el significat real d’aprenentatge significatiu personalment m’ha suposat un plantejament molt més reflexiu i aprofundit sobre el què, com i perquè en la realització d’aquesta activitat en concret; i alhora ha revertit en la reflexió sobre la meva tasca educativa diària.
Penso que des de la primera reflexió sobre la relació entre ciència, tecnologia i societat portada a terme a l’inici de l’assignatura fins a la concepció actual hi ha una gran diferència. En un principi per a mi societat era el marc fonamental on tot hi tenia cabuda, punt de confluència dels altres aspectes, des d’una perspectiva bàsicament sociodeterminista, la tecnologia era una petit element dins aquest gran marc, que estava íntimament relacionat amb la ciència. En aquest moment he pogut comprendre des de la pròpia pràctica com tots els elements adquireixen la seva importància i estan entrellaçats, amb una relació de mútua influència i interdependència. Ja el plantejament de les preguntes en l’avaluació inicial em van començar a posar en evidència el desconeixement que tenia sobre el tema i que va posar les bases pel procés constructiu que després havia de tenir lloc. La contínua destrucció d’alguns dels mites exposats en els textos de Cabero i que jo inicialment també compartia, es van anar enriquint amb un debat que no va portar sinó a la reflexió que totes les postures eren defensables, que tot podia tenir les seves argumentacions que podien donar lloc a unes conclusions basades en una o altra postura determinista i que una postura que aculli totes les mirades no farà sinó enriquir els nostres coneixements, adquirint una compromís conceptual cap al corrent CTS, permetent una progressiva integració dels significats implicats en la relació entre CTS i Educació.
El mateix debat no sols em va resultar enriquidor pels continguts exposats sinó perquè m’ha donat elements per a poder participar en els futurs debats a través d’una formulació d’argumentacions i contraargumentacions, amb una estructura basada en la defensa d’unes premisses fonamentades per arribar a unes conclusions, lluny de la manera que fins ara hi havia participat.
L’elaboració del mapa conceptual de l’activitat de la PAC 1, em va representar tot un repte pel procés de reflexió sobre els nous coneixements adquirits, per com establir relacions el més interconnectades possibles, intentant plasmar gràficament allò que s’estava construint dins la meva ment. I evidentment he pogut comprovar per la pròpia experiència la utilitat d’aquests mapes com a instrument per a valorar o autoavaluar el canvi conceptual produït en els aprenents.
L’activitat de compartir històries i l’anàlisi i exposició d’experiències a mode de la base de dades Kite, m’ha fet reflexionar sobre la importància de l’enriquiment que pot suposar el fet de compartir d’experiències, especialment si aquestes presenten una estructura que li permet una exposició i una lectura clara i concreta.
I del blog, personalment valoro com a font d’aprenentatge significatiu els comentaris que m’han fet arribar companyes en forma de preguntes trampa sobre la meva avaluació inicial, m’han aportat molts més elements de reflexió i de canvi conceptual dels que jo sola havia arribat al final de la PAC 1, donant arguments sobre la defensa de la importància de la conversa i les activitats col·laboratives com a elements per a un aprenentatge significatiu. Malgrat això penso que he aprofitat poc les possibilitats del blog com a portafoli per a l’autoavaluació, he realitzat les activitats demanades, però no m’hi he implicat prou actualitzant-lo més sovint per anar-hi plasmant tots el procés constructiu que ha sofert; o bé afegint-hi informacions paral·leles que podrien ser interessants pels interlocutors.
Resumint, durant tot aquest procés ha tingut lloc una reconstrucció personal dels conceptes inicials a través de les aportacions del debat, de l’activitat de compartir històries, del fet d’establir un intercanvi mitjançant blogs i de les reflexions a partir dels comentaris dels companys, contribuint a la idea que els mitjans tecnològics poden mediar en la construcció mental de nous models, a través de progressius canvis conceptuals.
Especialment arran d’aquesta darrera PAC he pogut comprovar com la tecnologia i l’aprenentatge significatiu poden estar íntimament lligats i que la contribució de la tecnologia pot tenir un paper destacable en aquest procés. En l’activitat que he dut a terme, s’ha tornat a abordar un aspecte que anteriorment ja s’havia intentat treballar amb la família; les tecnologies, i en concret el visionat de les imatges gravades, l’han ajudat a entendre el que temps enrere s’havia intentat transmetre sense èxit. El recurs de les TICs han permès fer possible aquest aprenentatge. Penso que en aquest sentit s’ha aconseguit provocar en la mare un aprenentatge significatiu, basat especialment en la seva implicació activa en el procés fruit d’una gran motivació inicial. S’ha aconseguit una reflexió sobre la forma en que interactuava amb la nena i com els elements contextuals incideixen en l’establiment d’un intercanvi comunicatiu més o menys ric; observant com una habilitació de l’entorn i una resposta clara i contingent per part de tots els membres de la família ha permès obtenir un resultat. Poso en rellevància el fet segons la mateixa opinió de la mare ha sigut un procés enriquidor, que li ha donat elements de reflexió i l’ha ajudat a veure de forma més clara com es podia actuar per a optimitzar la demanda de la M. d’objectes i activitats també en l’entorn familiar. D’altra banda l’ús de d’e-mail com a mitjà de comunicació han facilitat el procés d’intercanvi d’informacions família-escola des d’una sensació de major interrelació i proximitat; aspecte bàsic per a l’acte conversacional i col·laboratiu que fonamenta tot aprenentatge significatiu.
Un cop més penso que s’ha produït un aprenentatge recíproc, per un costat considero que la mare ha experimentat un canvi conceptual, que l’han portat a la construcció d’un nou model mental que ha donat lloc a una nova manera d’interactuar amb la seva filla, per tal de facilitar-li l’expressió de les seves demandes; però per altra banda a mi mateixa el desenvolupament de l’activitat ha donat lloc a experimentar també un aprenentatge significatiu. La mateixa activitat m’ha obert les portes a valorar les possibilitats que ens pot oferir l’ús de les TIC en l’educació, aplicable a molts àmbits, amb diferents objectius i de moltes formes diferents i com abordar de forma constructiva una activitat basada en la resolució d’un problema real.
La valoració positiva de l’experiència han fet que en aquest moment estiguem emprant aquesta iniciativa en altres entrevistes amb les famílies: acompanyant l’informe inicial amb el visionat de les imatges dels progressos dels seus fills en els aspectes que calgui destacar. Ja en altres ocasions havíem proporcionat a final de curs un recull d’imatges o vídeos sobre les activitats dels seus fills en l’escola, com a resum dels aprenentatges realitzats i/o de les activitats en les que havien participat, però en cap moment ho havíem utilitzat per a fer-ne un visionat conjunt, analitzant i comentant els progressos i la metodologia davant les imatges, parlant per exemple de com se li ofereix el menjar, com se li demana la col·laboració per treure’s la jaqueta, o participar en alguna de les activitats…Realment es produeix un intercanvi molt més ric i possiblement molt més significatiu que a través del simple comentari de l’informe, especialment en l’àmbit en el que ens movem i per les característiques dels alumnes amb els quals treballem.
Finalment vull concloure que tal i com he anat dient al llarg d’aquesta exposició, molts són els canvis o l’enriquiment de conceptes que s’han produït des d’aquella avaluació inicial i em sento en aquest moment posseïdora de molts més arguments que em permeten defensar el meu compromís conceptual envers CTS i Educació, sobre l’aprenentatge basat en models o en la resolució de problemes, sobre l’aprenentatge significatiu, sobre com aprendre dels altres, de forma col·laborativa i compartir coneixement, sobre com defensar amb argumentacions les pròpies idees, sobre com elaborar mapes conceptuals o crear i moure’m entre els blogs,...., en definitiva em fan sentir posseïdora de més coneixements que em poden permetre millorar la meva pràctica educativa diària, fonamentats amb la concepció que la tecnologia pot esdevenir una eina mediadora de la construcció de coneixement. Penso que som molts els que al llarg del semestre haurem viscut aquest procés que ens ha fet participar de forma activa, reflexiva i constructiva, amb una clara intencionalitat, a través de la col.laboració i el diàleg entre els agents implicats de forma totalment contextualitzada; o sigui que haurem experimentat un procés d’aprenentatge significatiu.
