dilluns, 16 de gener del 2012

I al final ... he arribat a aquestes conclusions


Com a conclusió, comento que el fet d’haver realitzat aquesta activitat després d’un procés de reflexió dut a terme al llarg del semestre sobre la relació CTS i educació i sobre el significat real d’aprenentatge significatiu personalment m’ha suposat un plantejament molt més reflexiu i aprofundit sobre el què, com i perquè en la realització d’aquesta activitat en concret; i alhora ha revertit en la reflexió sobre la meva tasca educativa diària.
Penso que des de la primera reflexió sobre la relació entre ciència, tecnologia i societat portada a terme a l’inici de l’assignatura fins a la concepció actual hi ha una gran diferència. En un principi per a mi societat era el marc fonamental on tot hi tenia cabuda, punt de confluència dels altres aspectes, des d’una perspectiva bàsicament sociodeterminista, la tecnologia era una petit element dins aquest gran marc, que estava íntimament relacionat amb la ciència.  En aquest moment he pogut comprendre des de la pròpia pràctica com tots els elements adquireixen la seva importància i estan entrellaçats, amb una relació de mútua influència i interdependència. Ja el plantejament de les preguntes en l’avaluació inicial em van començar a posar en evidència el desconeixement que tenia sobre el tema i que va posar les bases pel procés constructiu que després havia de tenir lloc. La contínua destrucció d’alguns dels mites exposats en els textos de Cabero i que jo inicialment també compartia, es van anar enriquint amb un debat que no va portar sinó a la reflexió que totes les postures eren defensables, que tot podia tenir les seves argumentacions que podien donar lloc a unes conclusions basades en una o altra postura determinista i que una postura que aculli totes les mirades no farà sinó enriquir els nostres coneixements, adquirint una compromís conceptual cap al corrent CTS, permetent una progressiva integració dels significats implicats en la relació entre CTS i Educació.
El mateix debat no sols em va resultar enriquidor pels continguts exposats sinó perquè m’ha donat elements per a poder participar en els futurs debats a través d’una formulació d’argumentacions i contraargumentacions, amb una estructura basada en la defensa d’unes premisses fonamentades per arribar a unes conclusions, lluny de la manera que fins ara hi havia participat.
L’elaboració del mapa conceptual de l’activitat de la PAC 1, em va representar tot un repte pel procés de reflexió sobre els nous coneixements adquirits, per com establir relacions el més interconnectades possibles, intentant plasmar gràficament allò que s’estava construint dins la meva ment. I evidentment he pogut comprovar per la pròpia experiència la utilitat d’aquests mapes com a instrument per a valorar o autoavaluar el canvi conceptual produït en els aprenents.
L’activitat de compartir històries i l’anàlisi i exposició d’experiències a mode de la base de dades Kite, m’ha fet reflexionar sobre la importància de l’enriquiment que pot suposar el fet de compartir d’experiències, especialment si aquestes presenten una estructura que li permet una exposició i una lectura clara i concreta.
I del blog, personalment valoro com a font d’aprenentatge significatiu els comentaris que m’han fet arribar companyes en forma de preguntes trampa sobre la meva avaluació inicial, m’han aportat molts més elements de reflexió i de canvi conceptual dels que jo sola havia arribat al final de la PAC 1, donant arguments sobre la defensa de la importància de la conversa i les activitats col·laboratives com a elements per a un aprenentatge significatiu. Malgrat això penso que he aprofitat poc les possibilitats del blog com a portafoli per a l’autoavaluació, he realitzat les activitats demanades, però no m’hi he implicat prou actualitzant-lo més sovint per anar-hi plasmant tots el procés constructiu que ha  sofert; o bé afegint-hi informacions paral·leles que podrien ser interessants pels interlocutors.
Resumint, durant tot aquest procés ha tingut lloc una reconstrucció personal dels conceptes inicials a través de les aportacions del debat, de l’activitat de compartir històries, del fet d’establir un intercanvi mitjançant blogs i de les reflexions a partir dels comentaris dels companys, contribuint a la idea que els mitjans tecnològics poden mediar en la construcció mental de nous models, a través de progressius canvis conceptuals.
Especialment arran d’aquesta darrera PAC he pogut comprovar com la tecnologia i l’aprenentatge significatiu poden estar íntimament lligats i que la contribució de la tecnologia pot tenir un paper destacable en aquest procés.  En l’activitat que he dut a terme, s’ha tornat a abordar un aspecte que anteriorment ja s’havia intentat treballar amb la família; les tecnologies, i en concret el visionat de les imatges gravades, l’han ajudat a entendre el que temps enrere s’havia intentat transmetre sense èxit. El recurs de les TICs han permès fer possible aquest aprenentatge. Penso que en aquest sentit s’ha aconseguit provocar en la mare un aprenentatge significatiu, basat especialment en la seva implicació activa en el procés fruit d’una gran motivació inicial. S’ha aconseguit una reflexió sobre la forma en que interactuava amb la nena i com els elements contextuals incideixen en l’establiment d’un intercanvi comunicatiu més o menys ric; observant com una habilitació de l’entorn i una resposta clara i contingent per part de tots els membres de la família ha permès obtenir un resultat. Poso en rellevància el fet segons la mateixa opinió de la mare ha sigut un procés enriquidor, que li ha donat elements de reflexió i l’ha ajudat a veure de forma més clara com es podia actuar per a optimitzar la demanda de la M. d’objectes i activitats també en l’entorn familiar.  D’altra banda l’ús de d’e-mail com a mitjà de comunicació han facilitat el procés d’intercanvi d’informacions família-escola des d’una sensació de major interrelació i proximitat; aspecte bàsic per a l’acte conversacional i col·laboratiu que fonamenta tot aprenentatge significatiu.
Un cop més penso que s’ha produït un aprenentatge recíproc, per un costat considero que la mare ha experimentat un canvi conceptual, que l’han portat a la construcció d’un nou model mental que ha donat lloc a una nova manera d’interactuar amb la seva filla, per tal de facilitar-li l’expressió de les seves demandes; però per altra banda a mi mateixa el desenvolupament de l’activitat ha donat lloc a experimentar també un aprenentatge significatiu. La mateixa activitat m’ha obert les portes a valorar les possibilitats que ens pot oferir l’ús de les TIC en l’educació, aplicable a molts àmbits, amb diferents objectius i de moltes formes diferents i com abordar de forma constructiva una activitat basada en la resolució d’un problema real.
La valoració positiva de l’experiència han fet que en aquest moment estiguem emprant aquesta iniciativa en altres entrevistes amb les famílies: acompanyant l’informe inicial amb el visionat de les imatges dels progressos dels seus fills en els aspectes que calgui destacar. Ja en altres ocasions havíem proporcionat a final de curs un recull d’imatges o vídeos sobre les activitats dels seus fills en l’escola,  com a resum dels aprenentatges realitzats i/o de les activitats en les que havien participat, però en cap moment ho havíem utilitzat per a fer-ne un visionat conjunt, analitzant i comentant els progressos i la metodologia davant les imatges, parlant per exemple de com se li ofereix el menjar, com se li demana la col·laboració per treure’s la jaqueta, o participar en alguna de les activitats…Realment es produeix un intercanvi molt més ric i possiblement molt més significatiu que a través del simple comentari de l’informe, especialment en l’àmbit en el que ens movem i per les característiques dels alumnes amb els quals treballem.
Finalment vull concloure que tal i com he anat dient al llarg d’aquesta exposició, molts són els canvis o l’enriquiment de conceptes que s’han produït des d’aquella avaluació inicial i em sento en aquest moment posseïdora de molts més arguments que em permeten defensar el meu compromís conceptual envers CTS i Educació, sobre l’aprenentatge basat en models o en la resolució de problemes, sobre l’aprenentatge significatiu, sobre com aprendre dels altres, de forma col·laborativa i compartir coneixement, sobre com defensar amb argumentacions les pròpies idees, sobre com elaborar mapes conceptuals o crear i moure’m entre els blogs,...., en definitiva em fan sentir posseïdora de més coneixements que em poden permetre millorar la meva pràctica educativa diària, fonamentats amb la concepció que la tecnologia pot esdevenir una eina mediadora de la construcció de coneixement. Penso que som molts els que al llarg del semestre haurem viscut aquest procés que ens ha fet participar de forma activa, reflexiva i constructiva, amb una clara intencionalitat, a través de la col.laboració i el diàleg entre els agents implicats de forma totalment contextualitzada; o sigui que haurem experimentat un procés d’aprenentatge significatiu.

divendres, 23 de desembre del 2011

Ja que el Nadal és temps de reflexió...


afegeixo alguns comentaris a la puntuació de l'avaluació inicial

- L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents : 3
Continuo pensant que aquesta només és una petita part de tot el que ens pot oferir la TE : 1

- Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors : 6
Durant l’assignatura he comprovat com els companys han esdevingut una important font d’aprenentatge : 9

- Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 8
Segueixo considerant que els professionals han de ser competent en les tècniques, però sobretot han de saber-les utilitzar com a mitjà per assolir els objectius educatius : ajudar als aprenents a construir coneixements, i això no serà possible sense un canvi de mentalitat docent

- La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds : 0
Em reafirmo en la manca de neutralitat de les tecnologies, ja que totes elles neixen i es desenvolupen sota la influència d’una situació social determinada i igualaria la relació entre canvi tecnològic i canvi social. 

- Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge : 5
Ha canviat molt la puntuació respecte aquest punt, de tota manera tot depèn de com el consultor orienti l’assignatura. El redactat amb el qual li donaria una major puntuació és el següent: Les aules de la UOC poden ser una comunitat d’aprenentatge : 9

- Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal : 3
Personalment el debat que hem tingut en aquesta assignatura m’ha sigut molt enriquidor, amb ell hem practicat una forma d’argumentar que ens farà més competents a l’hora de defensar les nostres opinions.

- Els debats a la UOC poden millorar moltíssim : 8
He millorat la meva opinió sobre els debats, les aules com a comunitat d’aprenentatge i sobre l’aprenentatge dels companys; tots aquests punts estan estretament relacionats, fruit de l’experiència dins l’aula, tant en els ajuts compartits a l’hora d’elaborar els blogs, com pel mateix desenvolupament del debat. De tota manera considero que els debats poden millorar moltíssim i part d’aquesta millora pot ser produïda pels avenços tecnològics junt amb una nova orientació dels seus usuaris, a través d’un ús adequat de l’argumentació per a defensar les idees.

- Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes : 8
Les TIC són un instrument molt valuós que poden generar o facilitar la construcció de coneixements a través de l’aprenentatge significatiu, més que actuar com a purs transmissors de coneixements, han de permetre la reflexió, el trencament d’esquemes, la recerca d’informació.. : 5

- El canvi tecnològic determina el canvi social : 7
La relació entre canvi social i tecnològic és molt més estreta del que m’imaginava inicialment, més que parlar de determinismes ara parlaria d'entrellaçada interrelació, com a elements d’un mateix entramat. 

 

Algunes imatges més sobre el desenvolupament del projecte

Trobada amb la mare:
Contactes via e-mail:

Petites mostres sobre el què i el com


Fem que la M. es comuniqui a casa com ho fa a l'escola

Una petita mostra del que es va presentar als pares sobre com la M. es comunica a l'escola:

dilluns, 19 de desembre del 2011

I l'acompanyo del mapa conceptual

compartint la fitxa de l'activitat

Hola, després de tenir alguns dies el blog en standby, m'hi torno a posar.
Us faig arribar la fitxa del projecte que estic portant a terme en aquest moment. La veritat és que m'està resultant molt enriquidor.


a. Títol

Fem que la M. es comuniqui a casa com ho fa a l’escola.
b.1
Descripció dels agents personals
Aprenents : família de la M., la M.
Mediadors: tutora i logopeda.
b.2
Tecnologia mediadora
Correu electrònic, Dvd, càmeres per gravar, ordinador.
c.1
Problema de partença
Des de fa temps, a l’escola s’ha treballat perquè la M. pugui usar un sistema de comunicació alternatiu, basat en l’intercanvi d’imatges (PECS) i finalment al curs passat va començat a donar fruit, però mentre a l’escola la M. havia anat avançant, a casa no ho usava. Així doncs podem considerar que podem definir el problema com: la implementació d’un sistema de comunicació alternatiu en l’àmbit familiar. Per resoldre aquest problema es planteja utilitzar les TIC com a mitjà mediador de l’aprenentatge.
c.2
Característiques del problema  segons Jonassen
Estructuració: Aquest problema el trobem en la vida real i quotidiana. L’estat inicial del problema és relativament conegut, precisament el primer pas consistirà en anar aprofundint en el seu coneixement, per consensuar propostes d’actuació. L’objectiu al qual es vol arribar globalment és compartit, però a mesura que s’avanci en el procés caldrà anar-lo concretant. I les possibles vies de solució són molt diverses. La solució al problema requereix la integració de molts diversos camps de contingut. En conclusió podem considerar que el problema s’acosta més a la definició de mal estructurat.
Complexitat : Reuneix totes les característiques de problema complex. És un problema bàsicament de relacions humanes, i com a tal hi  intervenen un gran nombre de variables (algunes que podem conèixer inicialment i d’altres que aniran sorgint), que a més interactuen entre elles i que no podem predir com actuaran.
Especifitat del camp:  La solució del problema precisament està situada i integrada dins el context, d’altra banda no considero que les habilitats necessàries per resoldre el problema siguin del domini dels aprenents, i aquí radica la mateixa essència del problema: el que es pretén és que dominin aquestes habilitats per a poder-les aplicar en el context per arribar a la solució del problema.
Conclusió: A partir de les tipologies de problemes segons Jonassen (2003, 34-44) conclouria (tot i que tinc els meus dubtes) en que ens trobem davant un problema  en que es demana una actuació estratègica basada en l’anàlisi d’un cas.
d.
Manera com es planteja el problema
Com se’ls apareix a la vida quotidiana: La M, a casa no usa les imatges per demanar coses. Té els cartronets a l’abast, però no els usa. Quan vol una cosa l’agafa i si no pot, segueix agafant a l’ interlocutor o portant-lo algun lloc i es posa a rondinar perquè molts cops no entenen el que vol. “És que a casa no vol utilitzar els “cartronets” per demanar,  no sabem com fer-ho, és més fàcil posar-li tot a l’abast i que ho triï, però com que no ens entenem hi ha cops que s’enfada”.
Tasca del mediador per aprofitar el problema de partença
En la darrera reunió a l’escola en la qual hi assisteix la mare se li ha presentat a l’ordinador un vídeo en la qual es veu a la M. usant les imatges per demanar; tot i que diverses vegades se li havia explicat, ara que ho veu se li fa molt més evident. Pot observar com la seva filla demana l’aigua, el pa i l’amanida a l’hora de dinar i com  tria entre diferents opcions a la classe. Evidentment per la mare és molt gratificant i de seguida ella mateixa ja planteja la pregunta:  Per què la M. no es comunica a casa com ho fa a l’escola? S’ha establert un punt de partida, que sorgeix de la mateixa motivació per part de la mare, aspecte fonamental per iniciar un aprenentatge significatiu. S’ha obert un procés de negociació que els mediadors aprofitaran per fer efectiu l’aprenentatge per part de la família de les condicions necessàries per a implementar un sistema de comunicació en l’àmbit familiar. Davant la pregunta els mediadors proposen: Vols que mirem a veure si entre tots ho podem solucionar? Fem que la M. es comuniqui a cas com ho fa a l’escola.
e.
Context de l’activitat. Aspectes contextuals rellevants.
Context físic: L’activitat es desenvoluparà en diversos contextos, l’escola com a punt físic de trobada, l’espai virtual com a pont de comunicació i de traspàs d’informació. I especialment la casa de la M. que és on ha de tenir lloc la posada en pràctica dels aprenentatges per part de la família. 
Context històric: Des de fa temps, a l’escola s’ha treballat perquè la M. pugui usar algun sistema de comunicació alternatiu, basat en l’intercanvi d’imatges (PEC) i finalment al curs passat va començat a donar fruit.  En tot moment s’ha comptat amb la família i se l’ha volgut fer partícip del procés, informant-la de la finalitat i dels objectius pretesos, del punt en que ens trobàvem i com podíem conjuntament afavorir l’avanç de la M. La primera fase del procés que seria la d’entendre que oferint un quadrat de paper amb una imatge obtenia alguna cosa, va ser ràpida, però després quan es van introduir 2 imatges, va costar molt. Inicialment la família es va interessar molt i va voler aplicar-ho també a casa. Es va fer una reunió per parlar sobre com fer-ho i es va proporcionar el material. Es va acordar usar l’agenda com a via de comunicació.
Mentre a l’escola la M. havia anat avançant, a casa no ho usava i d’aquí el plantejament del problema a resoldre: Fem que la M. es comuniqui a casa com ho fa a l’escola.
f.
Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents.

La família: El nucli familiar està format pels pares, dos germans més grans de la M. i la mateixa M. És una família catalana, de classe social mitjana, en la que els dos pares treballen. Aparentment són emocionalment estables, s’ocupen i es preocupen per la filla i solen col·laborar amb el centre quan se’ls demana alguna cosa.  Normalment és la mare el nexe de contacte família-escola, és una dona emprenedora, activa i oberta. Utilitza l’ordinador a la seva feina i darrerament ha descobert internet i es comença a moure a través de la xarxa.
La M. és una alumna d’una escola d’educació especial que presenta un dèficit cognitiu greu, mobilitat reduïda,no té llenguatge oral per expressar-se i la comprensió està també limitada. Moltes vegades es fa difícil saber què vol i sovint s’enfada molt.
g.
Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir.

L’activitat pretén fer incidència en el desenvolupament dels 4 eixos competencials: Saber, saber ser, saber fer, saber estar.
En el marc d’aquesta activitat, això implica:
Saber:
-          Tenir molt clar l’objectiu que es vol assolir i per a quina finalitat.
-          Conèixer els aspectes metodològics claus per a la implementació d’aquest sistema.
-          Identificar els interessos i les necessitats de la M. en el context familiar.
-          Identificar els elements de la situació contextual que poden influir en la millora de la comunicació.
Saber fer:
-          Actuar amb coherència amb els principis bàsics acordats, amb constància i coherència.
-          Tenir iniciativa i creativitat per a adoptar solucions alternatives.
-          Elaboració de les imatges comunicatives.
Saber estar:
-          Resoldre de forma òptima les situacions que sorgeixin en el context.
-          Ser constant, insistent i coherent en la pròpia actuació.
Saber ser:
-          Ser capaç de reflexionar sobre les pròpies accions de forma constructiva.
-          Posar en comú les idees, acceptant les aportacions dels altres.
-          Ser capaç d’aprendre d’aquestes reflexions.  
Amb la finalitat que la família sigui progressivament més autònoma en el camí cap al desenvolupament comunicatiu de la M. 
h.
Continguts

·   Els PECS (sistema de comunicació a través del intercanvi d’imatges) : finalitat, metodologia, activitats, normes bàsiques.
·   Selecció dels interessos i necessitats de la M. relacionant-los amb una imatge prou significativa.
·   Identificació dels elements de la situació contextual afavoridors de la comunicació.
·   Identificació dels elements disruptius de la situació contextual.
·    Progressiva autonomia en la creació de les pròpies imatges.
·   Aplicació dels conceptes teòrics en la pràctica quotidiana.
·   Flexibilitat i coherència en l’aplicació d’aquestes normes
·    Constància i contingència en les accions i en les respostes a les accions de la M.
·    Iniciativa i creativitat en la pròpia acció.
·    Reflexió sobre la pròpia acció, per a un aprenentatge significatiu.
·   Acceptació de les opinions dels altres per a la millora de la pròpia acció.
i.
Previsió de la seqüència d’activitats i paper mediador de les Tic
Inicialment s’ha previst realitzar una sèrie d’actuacions però que totes elles són modificables depenent de l’evolució del procés d’aprenentatge.
  1. Transferència a la família del vídeo (aquest cop en suport DVD) que ha vist la mare a l’escola i de la proposta d’iniciar un treball conjunt.
  2. Reunió amb la família ( seria desitjable que vingués no només la mare) per acordar un pla d’actuació. Per part del centre hi assistirà la tutora i la logopeda.
  3. Gravació per part de la família d’una o diverses situacions comunicatives a casa i fer-ho arribar al centre (s’acordarà amb la família el mitjà)
  4. 2a. Trobada en comú on es repassaran les bases metodològiques per a la implementació dels PECs ( què suposa, com hem d’actuar....) i veient el vídeo comentar què els sembla que es pot canviar per facilitar la comunicació de la M. En tot moment es buscarà que sigui la mateixa família qui aporti les solucions. Es vetllarà per crear un clima de confiança i s’anirà amb molt de compte de portar la situació amb la delicadesa necessària perquè no se sentin jutjats. Es valorarà positivament tot allò que facin bé i se’ls encoratjarà per seguir endavant.
  5. Contactes via correu electrònic per anar comentant com va la situació, si necessiten alguna cosa o per  qualsevol altre motiu..
  6. Nova gravació per part de la família d’una o diverses situacions comunicatives a casa i fer-ho arribar al centre.
  7. Darrera trobada de posada en comú  per valorar el procés i els resultats.
j.
Fonamentació psicopedagògica

Atenent a la línia teòrica de la concepció constructivista de l’ensenyament-aprenentatge i aprofitant el potencial de les TIC com a un bon recurs educatiu, proposo aquest problema i les activitats presentades com un exemple d’aprenentatge significatiu, com una activitat basada en el meta-aprenentatge i l’aprenentatge en col.laboració en combinació amb les noves tecnologies. 
El constructivisme adopta i adapta els principis teòrics de diferents disciplines, n’assenyalo algunes de rellevants per al problema en qüestió.
D’acord amb la teoria genètica de Piaget, l’aprenentatge és fruit d’una activitat mental constructiva de l’aprenent en termes d’equilibrament dels esquemes; els aprenents interpreten i assimilen a través de les experiències. En el nostre cas pretenem que partint d’una situació de desequilibri, es produeixi un canvi conceptual que li permeti l’adopció d’un model d’interacció amb la M. a través de l’acció i de la reflexió.
El concepte d’aprenentatge significatiu com a motor del procés de construcció, fa que es cerquin les condicions bàsiques en la forma de presentar l’activitat per a optimitzar la significativitat d’aquest experiència:  Comptem l’interès de la mare, el seu desig d’aprendre com a punt de partida, serà un procés del tot intencional, des d’un principi en el qual la família es convertirà en agent actiu i responsables de tota l’experiència; pretenem que esdevingui un treball en col·laboració, a través de la conversa, la posada en comú, la recerca conjunta de propostes i alternatives i a través de la reflexió com a eina de treball i amb el gran avantatge que l’aprenentatge es durà a terme en el context real on s’han d’aplicar les solucions.
Busquem la col·laboració de tota la resta de la família i d’acord amb context escolar, atenent a la teoria sistèmica de l’aprenentatge i coneixent els mecanismes d’influència educativa considerem bàsica la coherència entre tots els interlocutors per a la M. , i més encara per les seves característiques.
D’acord amb les teories de Vigotsky volem treballar des de la ZDP, per això partim de les mateixes consideracions de la família, del què saben i col.laborativament podem anar enriquint aquests coneixements teòrics que caldrà que assimilin al posar-los en pràctica.
I coneixent la implicació dels factors afectius, relacionals i psicosocials en el desenvolupament i aprenentatge, mimarem la relació de l’escola amb la família; sense voler en cap moment imposar sinó consensuar, escoltant i donant valor a les seves opinions i anant en compte que en cap moment se sentin jutjats.
Finalment baso l’activitat en el contingut dels treballs i les experiències d’ E. Soro Camats, sobre el desenvolupament comunicatiu dels alumnes amb dèficit cognitiu,  especialment de la seva tesi doctoral: Interacció en infants amb pluridefiència. Intervenció i avaluació. (2002) http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/2641/TESI.pdf?sequence=1
I en la metodologia dels PECS: Sistema de Comunicació amb intercanvi d’imatges de Nora Marriner que podem trobar per exemple a: http://www.angel-man.com/resumen_pecs.htm
k.
Procediments i criteris d’avaluació

Es valorarà tant el procés com els resultats obtinguts. L’avaluació processual assumirà un paper fonamental ja que és la que guiarà el desenvolupament de l’activitat, rectificant, aturant per si s’ha de prendre una altra direcció, i per anar ajustant el contingut, els mètodes i les activitats
Procediments:
Observació dels avanços de la M. a casa i a l’escola.
Posada en comú amb la família a través d’una entrevista.
Criteris:
Implementació de l’ús dels PECs a casa.
Canvi en l’estil d’interacció família- M.
Habilitació de l’entorn favorable a la comunicació a casa.
Grau de satisfacció de la família
l.
Previsió de temporització

Previsió orientativa: Novembre – Desembre – Gener (?).

diumenge, 13 de novembre del 2011