Us faig arribar la fitxa del projecte que estic portant a terme en aquest moment. La veritat és que m'està resultant molt enriquidor.
| a. Títol | Fem que la M. es comuniqui a casa com ho fa a l’escola. |
| b.1 Descripció dels agents personals | Aprenents : família de la M., la M. Mediadors: tutora i logopeda. |
| b.2 Tecnologia mediadora | Correu electrònic, Dvd, càmeres per gravar, ordinador. |
| c.1 Problema de partença | Des de fa temps, a l’escola s’ha treballat perquè la M. pugui usar un sistema de comunicació alternatiu, basat en l’intercanvi d’imatges (PECS) i finalment al curs passat va començat a donar fruit, però mentre a l’escola la M. havia anat avançant, a casa no ho usava. Així doncs podem considerar que podem definir el problema com: la implementació d’un sistema de comunicació alternatiu en l’àmbit familiar. Per resoldre aquest problema es planteja utilitzar les TIC com a mitjà mediador de l’aprenentatge. |
| c.2 Característiques del problema segons Jonassen | Estructuració: Aquest problema el trobem en la vida real i quotidiana. L’estat inicial del problema és relativament conegut, precisament el primer pas consistirà en anar aprofundint en el seu coneixement, per consensuar propostes d’actuació. L’objectiu al qual es vol arribar globalment és compartit, però a mesura que s’avanci en el procés caldrà anar-lo concretant. I les possibles vies de solució són molt diverses. La solució al problema requereix la integració de molts diversos camps de contingut. En conclusió podem considerar que el problema s’acosta més a la definició de mal estructurat. Complexitat : Reuneix totes les característiques de problema complex. És un problema bàsicament de relacions humanes, i com a tal hi intervenen un gran nombre de variables (algunes que podem conèixer inicialment i d’altres que aniran sorgint), que a més interactuen entre elles i que no podem predir com actuaran. Especifitat del camp: La solució del problema precisament està situada i integrada dins el context, d’altra banda no considero que les habilitats necessàries per resoldre el problema siguin del domini dels aprenents, i aquí radica la mateixa essència del problema: el que es pretén és que dominin aquestes habilitats per a poder-les aplicar en el context per arribar a la solució del problema. Conclusió: A partir de les tipologies de problemes segons Jonassen (2003, 34-44) conclouria (tot i que tinc els meus dubtes) en que ens trobem davant un problema en que es demana una actuació estratègica basada en l’anàlisi d’un cas. |
| d. Manera com es planteja el problema | Com se’ls apareix a la vida quotidiana: La M, a casa no usa les imatges per demanar coses. Té els cartronets a l’abast, però no els usa. Quan vol una cosa l’agafa i si no pot, segueix agafant a l’ interlocutor o portant-lo algun lloc i es posa a rondinar perquè molts cops no entenen el que vol. “És que a casa no vol utilitzar els “cartronets” per demanar, no sabem com fer-ho, és més fàcil posar-li tot a l’abast i que ho triï, però com que no ens entenem hi ha cops que s’enfada”. Tasca del mediador per aprofitar el problema de partença En la darrera reunió a l’escola en la qual hi assisteix la mare se li ha presentat a l’ordinador un vídeo en la qual es veu a la M. usant les imatges per demanar; tot i que diverses vegades se li havia explicat, ara que ho veu se li fa molt més evident. Pot observar com la seva filla demana l’aigua, el pa i l’amanida a l’hora de dinar i com tria entre diferents opcions a la classe. Evidentment per la mare és molt gratificant i de seguida ella mateixa ja planteja la pregunta: Per què la M. no es comunica a casa com ho fa a l’escola? S’ha establert un punt de partida, que sorgeix de la mateixa motivació per part de la mare, aspecte fonamental per iniciar un aprenentatge significatiu. S’ha obert un procés de negociació que els mediadors aprofitaran per fer efectiu l’aprenentatge per part de la família de les condicions necessàries per a implementar un sistema de comunicació en l’àmbit familiar. Davant la pregunta els mediadors proposen: Vols que mirem a veure si entre tots ho podem solucionar? Fem que la M. es comuniqui a cas com ho fa a l’escola. |
| e. Context de l’activitat. Aspectes contextuals rellevants. | Context físic: L’activitat es desenvoluparà en diversos contextos, l’escola com a punt físic de trobada, l’espai virtual com a pont de comunicació i de traspàs d’informació. I especialment la casa de la M. que és on ha de tenir lloc la posada en pràctica dels aprenentatges per part de la família. Context històric: Des de fa temps, a l’escola s’ha treballat perquè la M. pugui usar algun sistema de comunicació alternatiu, basat en l’intercanvi d’imatges (PEC) i finalment al curs passat va començat a donar fruit. En tot moment s’ha comptat amb la família i se l’ha volgut fer partícip del procés, informant-la de la finalitat i dels objectius pretesos, del punt en que ens trobàvem i com podíem conjuntament afavorir l’avanç de la M. La primera fase del procés que seria la d’entendre que oferint un quadrat de paper amb una imatge obtenia alguna cosa, va ser ràpida, però després quan es van introduir 2 imatges, va costar molt. Inicialment la família es va interessar molt i va voler aplicar-ho també a casa. Es va fer una reunió per parlar sobre com fer-ho i es va proporcionar el material. Es va acordar usar l’agenda com a via de comunicació. Mentre a l’escola la M. havia anat avançant, a casa no ho usava i d’aquí el plantejament del problema a resoldre: Fem que la M. es comuniqui a casa com ho fa a l’escola. |
| f. Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents. | La família: El nucli familiar està format pels pares, dos germans més grans de la M. i la mateixa M. És una família catalana, de classe social mitjana, en la que els dos pares treballen. Aparentment són emocionalment estables, s’ocupen i es preocupen per la filla i solen col·laborar amb el centre quan se’ls demana alguna cosa. Normalment és la mare el nexe de contacte família-escola, és una dona emprenedora, activa i oberta. Utilitza l’ordinador a la seva feina i darrerament ha descobert internet i es comença a moure a través de la xarxa. La M. és una alumna d’una escola d’educació especial que presenta un dèficit cognitiu greu, mobilitat reduïda,no té llenguatge oral per expressar-se i la comprensió està també limitada. Moltes vegades es fa difícil saber què vol i sovint s’enfada molt. |
| g. Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir. | L’activitat pretén fer incidència en el desenvolupament dels 4 eixos competencials: Saber, saber ser, saber fer, saber estar. En el marc d’aquesta activitat, això implica: Saber: - Tenir molt clar l’objectiu que es vol assolir i per a quina finalitat. - Conèixer els aspectes metodològics claus per a la implementació d’aquest sistema. - Identificar els interessos i les necessitats de la M. en el context familiar. - Identificar els elements de la situació contextual que poden influir en la millora de la comunicació. Saber fer: - Actuar amb coherència amb els principis bàsics acordats, amb constància i coherència. - Tenir iniciativa i creativitat per a adoptar solucions alternatives. - Elaboració de les imatges comunicatives. Saber estar: - Resoldre de forma òptima les situacions que sorgeixin en el context. - Ser constant, insistent i coherent en la pròpia actuació. Saber ser: - Ser capaç de reflexionar sobre les pròpies accions de forma constructiva. - Posar en comú les idees, acceptant les aportacions dels altres. - Ser capaç d’aprendre d’aquestes reflexions. Amb la finalitat que la família sigui progressivament més autònoma en el camí cap al desenvolupament comunicatiu de la M. |
| h. Continguts | · Els PECS (sistema de comunicació a través del intercanvi d’imatges) : finalitat, metodologia, activitats, normes bàsiques. · Selecció dels interessos i necessitats de la M. relacionant-los amb una imatge prou significativa. · Identificació dels elements de la situació contextual afavoridors de la comunicació. · Identificació dels elements disruptius de la situació contextual. · Progressiva autonomia en la creació de les pròpies imatges. · Aplicació dels conceptes teòrics en la pràctica quotidiana. · Flexibilitat i coherència en l’aplicació d’aquestes normes · Constància i contingència en les accions i en les respostes a les accions de la M. · Iniciativa i creativitat en la pròpia acció. · Reflexió sobre la pròpia acció, per a un aprenentatge significatiu. · Acceptació de les opinions dels altres per a la millora de la pròpia acció. |
| i. Previsió de la seqüència d’activitats i paper mediador de les Tic | Inicialment s’ha previst realitzar una sèrie d’actuacions però que totes elles són modificables depenent de l’evolució del procés d’aprenentatge.
|
| j. Fonamentació psicopedagògica | Atenent a la línia teòrica de la concepció constructivista de l’ensenyament-aprenentatge i aprofitant el potencial de les TIC com a un bon recurs educatiu, proposo aquest problema i les activitats presentades com un exemple d’aprenentatge significatiu, com una activitat basada en el meta-aprenentatge i l’aprenentatge en col.laboració en combinació amb les noves tecnologies. El constructivisme adopta i adapta els principis teòrics de diferents disciplines, n’assenyalo algunes de rellevants per al problema en qüestió. D’acord amb la teoria genètica de Piaget, l’aprenentatge és fruit d’una activitat mental constructiva de l’aprenent en termes d’equilibrament dels esquemes; els aprenents interpreten i assimilen a través de les experiències. En el nostre cas pretenem que partint d’una situació de desequilibri, es produeixi un canvi conceptual que li permeti l’adopció d’un model d’interacció amb la M. a través de l’acció i de la reflexió. El concepte d’aprenentatge significatiu com a motor del procés de construcció, fa que es cerquin les condicions bàsiques en la forma de presentar l’activitat per a optimitzar la significativitat d’aquest experiència: Comptem l’interès de la mare, el seu desig d’aprendre com a punt de partida, serà un procés del tot intencional, des d’un principi en el qual la família es convertirà en agent actiu i responsables de tota l’experiència; pretenem que esdevingui un treball en col·laboració, a través de la conversa, la posada en comú, la recerca conjunta de propostes i alternatives i a través de la reflexió com a eina de treball i amb el gran avantatge que l’aprenentatge es durà a terme en el context real on s’han d’aplicar les solucions. Busquem la col·laboració de tota la resta de la família i d’acord amb context escolar, atenent a la teoria sistèmica de l’aprenentatge i coneixent els mecanismes d’influència educativa considerem bàsica la coherència entre tots els interlocutors per a la M. , i més encara per les seves característiques. D’acord amb les teories de Vigotsky volem treballar des de la ZDP, per això partim de les mateixes consideracions de la família, del què saben i col.laborativament podem anar enriquint aquests coneixements teòrics que caldrà que assimilin al posar-los en pràctica. I coneixent la implicació dels factors afectius, relacionals i psicosocials en el desenvolupament i aprenentatge, mimarem la relació de l’escola amb la família; sense voler en cap moment imposar sinó consensuar, escoltant i donant valor a les seves opinions i anant en compte que en cap moment se sentin jutjats. Finalment baso l’activitat en el contingut dels treballs i les experiències d’ E. Soro Camats, sobre el desenvolupament comunicatiu dels alumnes amb dèficit cognitiu, especialment de la seva tesi doctoral: Interacció en infants amb pluridefiència. Intervenció i avaluació. (2002) http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/2641/TESI.pdf?sequence=1 I en la metodologia dels PECS: Sistema de Comunicació amb intercanvi d’imatges de Nora Marriner que podem trobar per exemple a: http://www.angel-man.com/resumen_pecs.htm |
| k. Procediments i criteris d’avaluació | Es valorarà tant el procés com els resultats obtinguts. L’avaluació processual assumirà un paper fonamental ja que és la que guiarà el desenvolupament de l’activitat, rectificant, aturant per si s’ha de prendre una altra direcció, i per anar ajustant el contingut, els mètodes i les activitats Procediments: Observació dels avanços de la M. a casa i a l’escola. Posada en comú amb la família a través d’una entrevista. Criteris: Implementació de l’ús dels PECs a casa. Canvi en l’estil d’interacció família- M. Habilitació de l’entorn favorable a la comunicació a casa. Grau de satisfacció de la família |
| l. Previsió de temporització | Previsió orientativa: Novembre – Desembre – Gener (?). |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada